We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Incandescent

by INSOMA

/
  • Streaming + Download

    Includes high-quality download in MP3, FLAC and more. Paying supporters also get unlimited streaming via the free Bandcamp app.
    Purchasable with gift card

      name your price

     

1.
Metralla 03:26
Cientos de tiros y una voz, mi garganta apunta al cielo que alimenta su ira de rabia y rencor, forjando su grito a fuego, dispara directa al horror De la metralla que lanzas al viento, romperá contra tu miseria, balas del tiempo que devolverán... De la metralla que lanzas al viento, romperá contra tu miseria, balas del tiempo que devolverán sentencias. Has cerrado el telón, has abierto la veda, provocas miseria que mueve el ciclón, cuando estalla la guerra, que alimenta su ira de rabia y rencor, y una voz callejera dispara directa al horror De la metralla... ¿Ves lo que pasa cuando arrasas contra un ciclón, cuando te crees una amenaza y eres un bufón? De la metralla... ¡Sentencias!
2.
Trobadors 03:15
Som aquell vers que camina i que dona pas al nou camí. Som el revers de la rima que volarà pel teu desig. Navegant entre veus hem buscat a crits alguna resposta, i un motiu que ens farà seguir i trobarem per fi, trobarem per fi, Trobarem lluny del present el vell record de ser matèria incandescent. Recordarem que encara tenim temps per poder ser... Som l'experiència guiada pels dies que no tornaran. L'efecte directe, viure presents dins d'un passat. Recordant les arrels demanem al temps alguna resposta, un motiu que ens farà seguir i trobarem per fi, trobarem per fi, Trobarem...
3.
Hazte un favor y entiéndelo, mira la televisión y calla, ficción tras la pantalla anclada en tu sillón. Como cada día, vuelvo a despertar en esta apatía social, donde creímos un día ser libres, libres para pensar. Como cada día, tengo que tragar basura servida en los medios, los falsos remedios que dan. Rompe el silencio en la sala de tortura y unas sombras me cuentan que debo pensar obviando mis principios sin saber si ser o no ser. Siempre al borde del mismo voraz precipicio sin llegar a caer. Una voz que me empuja, me grita al oído y me recuerda que… Hazte un favor y entiéndelo, mira la televisión y calla, ficción tras la pantalla anclada en tu sillón. Rompe el honor donde nace la censura y las dudas me cuentan que debo rezar al dios del artificio sin saber ni tener un por qué. Siempre al borde del mismo voraz precipicio sin llegar a caer. Una voz que me empuja, me grita al oído y me recuerda que... Hazte un favor... No vemos nada, nadie sabe nada, no. No vemos más allá de lo que nuestra voz alcanza y clama, cegados por la desinformación, tras el telón de la falacia. !Qué panorama! Nadie sabe nada, no. Somos la presa suspendida en una telaraña, receta para armar el descontrol, darle un revés a la balanza. La luz se apaga, nadie sabe nada, no. Tomar las riendas de la fiera no es utópico. Desobediencia contra toda sumisión, estallaremos con la rabia. Hazte un favor ...
4.
Despiertan cantos de sirena, de llanto. Sumido el caos en la miseria, miseria y espanto. De las cenizas de la tierra, la histeria comienza a brotar, la histeria comienza a brotar porque somos como el final de una cadena, como cadenas al final, un cementerio por condena y una tragedia por contar. Cae una bomba y despierta mi vieja ciudad. Veo a través de sus ojos reflejos del mal. Pregunta mi hija “Papá, ¿Dónde está mamá? ”. Cae la metralla y anuncia consigo el final. Marchan condenas que deshonran llorando. Esclavos de paz ilusoria muriendo a diario. Ante el verdugo que devora me arrastro rogando piedad, me arrastro y no me la dan porque somos como el final de una cadena, como cadenas al final, un cementerio por condena y una tragedia por contar. Cae una bomba... Como el final de una cadena, como cadenas al final, un cementerio por condena y una tragedia por contar. Cae una bomba...
5.
Vuelas Veloz 02:39
Vuelvo aquí para ver un mundo que atiza con gente castiza al poder. Vuelvo aquí para ver a mi vieja familia entre rejas, dentro de un papel. Vuelvo a resolver aquellas mentiras, las pistas que un día dejé. Vuelvo para escribir lo que alcanza mi vista, con la rabia siempre a flor de piel, a flor de piel. Vuelas veloz pero vuelas bajo, a los pies del fracaso. Sientes que hierve y que va la impaciencia a destajo. Vuelvo aquí para ser poeta de día, de noche otro ciego que ve almas esclavas y contrabandistas, piratas que están por vencer. Vuelvo a resolver aquellas mentiras, las pistas que un día dejé. Vuelvo para escribir lo que alcanza mi vista, con la rabia siempre a flor de piel, a flor de piel. Vuelas veloz...
6.
Mortal 03:11
Cuenta la apariencia que envuelve la vida y trafica con tu libertad, clandestina, bailando a las puertas de nuestra ciudad. Sumidos en el lodo, luchando contra todo, remando para escapar, y salir, y gritar “¡Ay, ay, ay!” Un mortal en un mundo de inmortales, perro viejo que ha perdido los modales. En el circo de los falsamente amables, forma parte del bando de indeseables. Tras la decadencia de manos vacías y asaltos a la identidad hay delirios de falsa grandeza en esta ciudad. Sumidos en el lodo, luchando contra todo, buscando un distinto final, y salir, y gritar “¡Ay, ay, ay!” Un mortal... Hay un grito en el camino, ruge el cielo contra el mar, caen las piedras sobre el circo. Circo clandestinidad respira libertad. Un mortal...
7.
Aire 03:35
Estic perdut en esta densa boira i fum, plouen llums amb olor a cendra. Anells incandescents d'anys passats ja no contaran històries a l'endemà, s'han incendiat. Sols un colp, una tronada, un gran foc. Sent un so que fins als llops espanta. Recorde la tempesta en una llar, el cel bramava ingrat sobre una branca... I talla l'aire, que incendia el cel i els estels; cremen les brases, sequen les llàgrimes, cremem amb ell. Destrucció del món que oxigena el meu cor. La foscor engolida per la calor. Bandades d'ocells fugiran pel llamp. Perquè les intencions d'aprofitar un sòl que mor i fer-se d'or, les perdicions d'aquell vell bosc. Recorde la tempesta en una llar, el cel bramava ingrat sobre una branca... I talla l'aire... Mor la terra, comença l'orfandat. Ja sols queden cendres per poder respirar, conseqüència de la crueltat, hectàrees de por, hectàrees de mort. Cremen les arrels i fan bollir la terra, s'escolta fregar mans dins d'aquella empresa, el voltor que avista des de dalt hectàrees de por, hectàrees de mort. I talla l'aire...
8.
Hoy mi tiempo es mi ley, mi instinto la huida. Disparando evasivas que rozan la piel, un cacique en la vida. Acostumbro a perderme a través de mi suerte, entre líneas prohibidas. Nunca es tarde para empezar... ¡A volar! bailando siempre a mi manera. Aunque digan que no, ¡A volar! sentir que la noche hoy es nuestra. Y aunque digan que no... Hoy mi tiempo es mi ley, mi voz, la salida de la línea torcida que trazan mis pies para buscarse la vida. Acostumbro a perderme a través de mi suerte, entre una melodía. Nunca es tarde para empezar... ¡A volar!... Volar sintiendo que tocas el cielo, dejando el cuerpo flotar a merced de este mar. Corrientes de gente sin dueño, por un latido pendiente dispuesto a volar. Volar forjando mañanas de nuevo y madrugadas que quieran soñar y recordarle a esta noche que hay tiempo para empezar... ¡A volar!…
9.
Intactes 03:03
Recorde les passes d'aquells anys salvatges on les hores es feien instants, i a les places dibuixàvem les nostres il·lusions. Sense pensar que serà de nosaltres, despertàvem les nostres pròpies batalles i quedàrem... Preses de les cordes d'aquella guitarra, batega rebel dins el cor, foníem les veus com si fórem l'únic que hi havia en aquest món. Recorde candent la calor de les brases que amb el pas del temps es mantenen intactes i creàrem la nostra tradició. I ara que som conscients que tremolen les flames, cridarem per tornar a sentir-les salvatges, perquè som i serem... Preses de les cordes...
10.
Una canción por componer es el legado que nos queda. Pongo mi mano a tu merced, mi voz se queda ciega. Vuelven a mis noches de desvelo la impaciencia por querer prender fuego a los recuerdos y saber dónde mover. Mi intuición reclama un duelo, puede ser la última vez que mi aliento pasajero pueda renacer. Guerrilleras, letras que improvisan su canción por componer. Estos versos que escribo no son más que palabras que sirven de abrigo y aún así necesito el calor de su fuego aunque esté prohibido. El papel es mi piel y la tinta la sangre que brota sin perder ni una gota, contándole historias de mil noches rotas, aullando a la luna mientras se sonroja. Guerrilleras... En tus ojos sonidos de guerra, en tu pecho trinchera otra vez, en tus manos la rima ya muerta, en tu puerta mi viejo papel. En tu voz un rugido que incendia, en tu calma tu propia ley, en tu ira la desobediencia por componer... Guerrilleras...

credits

released December 18, 2018

Música: INSOMA
Producció: Joan Marc Pérez
Màster: Diabolic Cadillac Studio

license

tags

about

INSOMA Valencia, Spain

Banda valenciana de mestizaje reinventada en 2018.
La riqueza de estilos en su sonido heterogéneo se basa en el rock, pero bebe de otras fuentes como el Reggae, Ska, Pop…
Su numerosa formación aporta una energía y contundencia a sus directos que explora nuevas interacciones entre sus canciones y el público.
... more

contact / help

Contact INSOMA

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like INSOMA, you may also like: